No és el mateix la manera com percebem les begudes i els aliments quan som petits que quan som adults. A mesura que anem fent anys, tots els nostres sentits, inclòs el del gust, van canviant i definint les nostres preferències. No és només una qüestió genètica, sinó que també és una educació que li fem al nostre paladar a mesura que anem provant i experimentant amb productes nous.

El mateix succeeix amb el cafè. Pot ser que durant una època necessitem prendre’l amb sucre o llet, i que anys després no tinguem inconvenient a prendre’l sol. La prova està amb els nens, que no solen ser molt entusiastes del cafè. Fins que es fan grans. Això es deu al fet que durant els primers anys de vida tenim un major nombre de papil·les gustatives, la qual cosa fa que els sabors s’experimentin amb gran intensitat. Una explosió de sabors que va disminuint a poc a poc, quan hi ha menys capacitat de regenerar les papil·les gustatives.

De fet, un estudi realitzat per l’Institut Tecnològic de l’Alimentació AINIA, conclou que el gust per l’àcid i l’amarg s’incrementa amb l’edat. Això explicaria per què les persones comencen a prendre cafè cap a la joventut. Un altre estudi realitzat per la Universitat de Granada també apunta que l’estrès pot contribuir a reduir l’aversió cap al sabor amarg del cafè.

Sigui com sigui, la pròpia evolució del gust, així com les circumstàncies de cada moment són les que, al final, condicionaran les nostres preferències per un tipus de cafè o un altre al llarg de la nostra vida.