Va haver-hi un temps en què els viatges al voltant del món es convertien en llargues travessies que duraven mesos, fins i tot anys. El transport de mercaderies, per tant, es veia afectat per milers de variables, entre les quals es trobaven el clima dels territoris per on passaven, el tipus d’envàs en el què es guardava o els altres productes amb els quals viatjaven.

Un exemple el podem trobar en el denominat Índia Monsooned, o Índia Amonzonat. Aquest cafè, procedent de l’Índia, viatjava fins al nostre continent al segle XVII i XVIII en vaixells de vela al costat de sacs d’espècies. Com el viatge durava mesos, el cafè acabava adquirint l’aroma de les espècies que també viatjaven en els cellers del vaixell. A aquesta nova varietat se la va descriure com ‘monsooned’ o amonzonada, a causa dels vents monsons, els impulsors dels velers a l‘Oceà Índic.

Més tard, amb l’aparició dels vaixells de vapor i l’escurçament del temps de travessia, aquest procés que li donava una aroma tan especial al cafè va desaparèixer. Però, malgrat tot, la constant demanda de l’Índia Amonzonat per part dels més sibarites va fer que es comencés a provocar l’envelliment de forma artificial.

El procés d’envelliment consisteix a exposar el cafè verd en patis on bufen els vents humits del monsó durant dia i nit, fins que els grans adquireixen un color groguenc. En unes setmanes s’aconsegueix provocar l’efecte que el mar i el sol produïen durant les llargues travessies dels antics velers.

L’Índia Amonzonat consta de quatre varietats: el Malabar amonzonat AA, el Basanally amonzonat, l’Arábica amonzonat triage i el Robusta amonzonat. Totes elles compten amb una aroma especiada, acidesa i cos mitjà i són persistents en boca.