Existeixen diverses llegendes sobre la descoberta i posterior ús del cafè. Una de les més esteses va ocórrer en el segle VIII de la nostra era i atribueix el descobriment de les propietats de la llavor del cafè a un pastor anomenat Kaldi, que va advertir com les seves cabres s’agitaven després d’haver mastegat les branques del cafeto. Kaldi va explicar-ho al prior d’un monestir proper, el qual de seguida va intuir que era una obra de Déu per a mantenir desperts als seus monjos durant els oficis nocturns.

Segons segueix la història, entre els segles XII i XIV es va introduir el cafè al Iemen (Aràbia) a conseqüència de les invasions abissínies. Es pressuposa que el cultiu es va iniciar en els monestirs d’aquella regió i, a través de les guerres i de la religió, es va anar estenent per tota la comunitat àrab. De fet, la tradició considera al prior Alí Ben Omar Al Shadhili com el primer patró dels conreadors de cafetos, així com dels consumidors de cafè.

Durant molt de temps els àrabs es van esforçar a conservar el monopoli del cafè, ja que era un comerç molt lucratiu. Per aquesta raó van prohibir terminantment l’exportació de la planta, castigant amb dures penes els intents de desobediència.

No obstant això, els controls no van poder exercir-se amb tot el rigor necessari, perquè el país era recorregut cada any per milers de pelegrins de tot el món camí de la Meca. Així va ser com, cap al segle XVII, un monjo hindú anomenat Bava Budán va aprofitar la seva peregrinació per a robar la planta i dur-la al seu país. D’aquesta manera es va introduir el cafè a l’Índia, concretament a la regió de Mysore, encara avui una gran productora de cafè.

Pel que fa al continent europeu, les primeres informacions que hi ha registrades són de finals del segle XVI, quan alguns botànics i nombrosos viatgers de diferents nacionalitats comentaven l’existència del cafeto, el seu cultiu i les característiques de la beguda preparada amb les seves llavors.

T’ha semblat interessant la història? Aviat us expliquem més!