La tassa de cafè, amb la seva nansa i el seu plat, és un dels utensilis més populars i estesos al voltant del món. Malgrat tot, molt pocs coneixen la seva història. Un origen que es remunta a dos segles a. C., quan durant l’època de la dinastia Han (206 a. C. – 220 d. C.), els xinesos van descobrir la porcellana i van començar a utilitzar-la per a la creació de tasses per a beure te i altres vaixelles.

Unes tasses que van arribar a Europa de la mà de Marco Polo i les Croades, però que no es van començar a fabricar en el continent fins a finals del segle XVII i principis del segle XVIII. Però ara arriba el més sorprenent de tot.

Va ser a Europa on es va introduir el platet que acompanya el cafè. Es creu que el seu ús es va iniciar a Anglaterra al voltant del segle XVIII. En aquells moments, l’objectiu inicial del plat, que era molt més profund que l’actual, era el de refredar el cafè. El sistema era el següent: el líquid s’abocava de la cafetera a la tassa i, a continuació, cada persona l’abocava sobre el seu plat. Així es refredava el cafè més ràpidament i es facilitava la seva degustació, que es feia des del mateix platet.

Aquest costum no va durar molt de temps, perquè aviat es va dissenyar la nansa de la tassa de cafè. Va ser així com el plat es va dissenyar de forma menys profunda i es va utilitzar com a suport de la tassa i la cullereta. Un element ideal per a poder portar la tassa d’una lloc a un altre.